divendres, 27 de febrer del 2015

Les meravelloses Fades Flors de la Cicely Mary Baker


El món dels éssers imaginaris i fantàstics sempre m´ha fascinat, especialment el de les fades. I quan vaig descobrir les creacions de la Cicely Mary Baker vaig tenir la sensació d´entrar en un món meravellós ple de fantasia i felicitat. D´això ja en fa uns quants anys i, des de llavors, he estat buscant il.lustracions, figures i llibres de la sèrie “Les Fades de les Flors” (las Hadas de las Flores en castellà, Flowerfairies en anglès). Malauradament, cada cop són més difícils de trobar.
 
 

La Cicely va néixer l´any 1895 a Croyden, Anglaterra. Com que era una nena malaltissa, va rebre formació a casa seva. Jo crec que aquest aspecte la va marcar profundament i va significar l´inici de la seva gran passió, el dibuix. Me l´imagino malalta, pobra, mirant per la finestra de la seva habitació, amb vistes a un magnífic jardí britànic i deixant anar la seva imaginació... El dibuix cada cop l´atreia més i en va fer un curs per correspondència. Després va continuar la seva formació artística a l´Escola d´Art de Croyden, on va ser professora anys més tard. Ben aviat va començar la seva producció artística, dibuixant postals amb nens i fades i després creant llibres infantils il.lustrats amb poemes i dibuixos. Aquesta tasca la faria durant la resta de la seva vida. Va morir l´any 1973 a Sussex.

Ara us convido a perdre-us en el meravellós món de la Cicely. A mi m´envaeix una gran sensació d´assossec i serenitat cada cop que ho faig...











 

Què us ha semblat el nostre viatge d´avui? Us ha agradat? Coneixíeu l´obra de la Cicely Mary Baker?

Si voleu saber-ne més, podeu visitar: Flowerfairies i Gardenfairy.

Gràcies per acompanyar-me en aquesta aventura!!

 

dilluns, 23 de febrer del 2015

¡Habemus nueva novela de Marian Keyes en castellano!


¡Hola!! El post de hoy va dedicado a las amantes de los libros de Marian Keyes. Y digo amantes, en femenino, porque aún no he conocido a ningún chico que me haya dicho que le guste este tipo de literatura. ;)

A mí, personalmente me encanta esta autora. He devorado (casi) todos sus libros. Son ideales para desconectar de todo, perderte entre sus páginas y olvidarte de lecturas más pesadas.

Pues bien, me ha dado una gran alegría saber que su próximo libro saldrá en castellano el próximo 26/03/2015. Os paso los datos del mismo (podéis encontrarlos en casadellibro):

 

 
 

  • Título: Mi karma y yo
  • Autora: Marian Keyes
  • Nº de páginas: 528 págs.
  • Encuadernación: Tapa blanda
  • Editorial: PLAZA & JANES EDITORES
  • Lengua: CASTELLANO
  • ISBN: 9788401389405
 

Resumen

La historia de una mujer a quien le cambia inesperadamente la vida... Por fin llega la maravillosa nueva novela que las fans de la autora están esperando. Stella Sweeney lleva una vida muy normal en Dublín con su marido y sus dos hijos. Un día, en medio de un atasco en la carretera, intenta hacer una buena obra para mejorar su karma... Pero lo que consigue es provocar un accidente que dejará su coche hecho añicos y que, de paso, le cambiará la vida. A partir de entonces, los acontecimientos más inesperados y extraordinarios se suceden y llevarán a Stella muy, muy lejos de su antigua existencia hasta convertir a esa mujer tan corriente en una superestrella. Y todo de la mano de un médico muy atractivo. ¿Ha sido el azar, el destino o el karma? Por primera vez en la vida de Stella, la verdadera felicidad está a su alcance. Pero ¿está preparada para atraparla? «Cuando se trata de escribir libros que no se puedan dejar de leer, que te dibujen una sonrisa en la cara o que te hagan pensar, Keyes es única.» Daily Express



Lo que aún no he podido averiguar es si tendrá traducción al catalán. Sinceramente, espero que sí.

¿Sabíais que Marian Keyes tiene web oficial y twitter (@MarianKeyes)? En su página incluso tiene un apartado especial con los libros que se han publicado en español.

Ésta es toda su obra en castellano hasta la fecha actual (fuente Lecturalia):
 

 






 























  
¿Os gusta esta autora? ¿Cuál es vuestro libro favorito? A mí me fascinó ¿Hay alguien ahí fuera? ¿Qué os parece su nueva novela?

¡Besitos y gracias por estar ahí!

 

divendres, 20 de febrer del 2015

¡¡Premio Mejores amigas de blogger, oé!!


 

Mi queridísima Mónica del blog “El rincón de Mónica” me ha otorgado el Premio Mejores amigas de blogger. No podéis imaginaros la ilusión que me ha hecho. Significa mucho para mí. Llevo tan sólo unos meses en este mundillo como blogger  propiamente dicha y he podido conocer “virtualmente” a gente maravillosa como ella. ¡Muchas gracias de nuevo, tesoro!

Como nos comenta Mónica en su post, las normas de este premio son:

- Seguir al blog que te nomine.

- Responder a las 5 preguntas.

- Nominar a 10 blogs.


Las preguntas que tengo que contestar son las siguientes:

 - Una cosa que cambiarías de tu situación actual   
Tener un poco más de tiempo para dedicarle a mi familia y también a mí misma. Pero no me quejo. ;)
 

- ¿Qué no perdonarías nunca?
La mentira, el engaño y la infidelidad.
 

- ¿Tu disfraz perfecto cuál sería?
Me encanta el Carnaval y he tenido la suerte de disfrazarme de muchas cosas diferentes, pero ahora mismo me gustaría volver a meterme en la piel de Blancanieves o Bella. ¡Será que estoy enganchada a “Once Upon a Time”! ;)


- ¿Crees en el amor para toda la vida o es un cuento de hadas?
Buena pregunta. Yo siempre he sido una romántica empedernida que ha creído en los cuentos de hadas con los ojos cerrados. Ahora he crecido y puedo decir que sigo creyendo en el amor, pero en el amor maduro, el que evoluciona, el que se alimenta del día a día y del hecho de ir superando obstáculos junto con tu pareja. A veces puede ser romántico e idealizado, a veces no. Pero ése es el verdadero amor. En mis padres tengo un gran ejemplo: juntos hasta el final. Y paro aquí que se me llenan los ojos de lágrimas.


- Una canción que sea importante en tu vida
Hay muchas, pero si tengo que elegir una en este momento (y siguiendo con la vena romántica) me quedo con “When You Say Nothing At All” de Ronan Keating, la canción con la que entré a la iglesia el día de mi boda.



A mis nominadas, y para seguir con esta cadena, les pido que contesten las mismas preguntas para conocerlas mejor.  :)

¿Y quiénes son? Tachán!!! Con todo mi cariño, mi Premio Mejores amigas de blogger va a:






Jewel Style (Maria)






¡¡Muchísimas felicidades a mis queridas Joanna, Cinti, Eli, Roser, Maria, Sara, Tania, Step by Step, Izaro y a mis súper madrinas!! Me hubiera gustado premiar a más bloggers, pero el límite estaba en 10. :(


¡Un beso a todas mis chicas y gracias por estar ahí!

 

 

dimarts, 17 de febrer del 2015

La Majestuositat del Carnaval de Tarragona


Avui vull parlar-vos del Carnaval de Tarragona, de la seva elegància, majestuositat, imaginació... de com se superen les comparses any rere any, de la il·lusió, treball i hores de dedicació que hi ha al darrera de cada disfressa, de cada coreografia... He estat comparsera durant deu anys de “Som i Serem”, un temps ple de vivències, records, emocions, felicitat, llàgrimes... Ho he viscut tot des de dins, així que sé perfectament què senten cadascun dels comparsers davant del repte d´un nou Carnaval.

Hi ha molts actes que tenen lloc aquests dies, però el meu preferit és, sens dubte, la Rua de l´Artesania de dissabte. És el moment de la veritat, dels nervis, de la il·lusió, de la desfilada davant del nombrós públic, de rebre la seva escalfor, de saber si la teva disfressa agrada o no... és el moment de respirar el gran ambient del Carnaval de la nostra ciutat.

Un altre acte clau, que també m´agrada molt i que cada cop té més i més públic és la Disfressa d´Or. En ell, les comparses llueixen i presenten a concurs la seva millor disfressa i la posada en escena, acompanyades del Rei Carnestoltes i la seva Concubina. Cada any és millor que l´anterior, però enguany ha sigut espectacular. Perquè ho veieu, us en deixo un ventall. 15 de les fotografies són obra d´Ildefonso Cuesta i 1 de Marc Colilla Hurtado:



 
 
 


 
 
 
 
 
 


 
 

 
 
 
 
 
 

 
   
Us heu quedat o no amb la boca oberta? Doncs ja ho sabeu: l´any vinent, veniu a Tarragona a gaudir d´aquests dies. Us rebrem amb els braços oberts i us ho passareu d´allò més bé.

Gràcies a totes i tots per ser-hi un dia més!!! Petons!!

divendres, 13 de febrer del 2015

Jo, jo, jo... i Shakespeare, de David Safier



Títol: Jo, jo, jo... i Shakespeare
Autor: David Safier
Editorial: Edicions 62, labutxaca

ISBN: 9788499305950
Pàgines: 318


Resum (contraportada):

La Rosa no té sort amb l´amor i la vida li sembla avorridíssima. Convençuda que en Jan, el seu antic company, és l´amor de la seva vida, decideix posar remei a la seva infelicitat i es deixa hipnotitzar per un mag que al·lega que pot fer viatjar la gent en el temps. Aviat es trobarà reencarnada en un cavaller que s´està batent en duel. Som a l´any 1594 i aquest cavaller es diu William Shakespeare. La Rosa no se´n podrà alliberar i tornar al present fins que no descobreixi què és l´amor de veritat, i només compta amb l´ajuda d´un Shakespeare enamoradís i inconstant. Entre discussió i discussió, compartint el mateix cos, s´adonaran que, abans de poder estimar algú, han d´aprendre a estimar-se ells mateixos.


La meva opinió:

Feia temps que volia llegir algun llibre d´aquest autor (creador de Maleït Karma i Jesús m´estima), i aquest em va semblar ideal. M´atreia força el fet que un dels personatges principals fos el mestre Shakespeare i esbrinar d´on sortia (i com acabava) aquest argument que a primera vista semblava esbojarrat i totalment absurd.

He de confessar que les primeres pàgines em van resultar una mica avorrides i que em feia ràbia que la protagonista, la Rosa, fos una dona amb tant poca confiança en si mateixa i tan desil·lusionada de la vida a conseqüència del seu fracàs amorós. Però a poc a poc, a mesura que anava avançant la història, em vaig anar enganxant al seu humor, als seus girs imaginatius i als seus personatges. Imagineu-vos quines situacions es poden arribar a donar si un home i una dona comparteixen el mateix cos. Estranyes i segurament surrealistes, sí, però extremament divertides.

Abans de començar, en Safier ja avisa el lector que el llibre està poc fonamentat pel que fa als aspectes històrics, així que ja sabem on ens posem. El que intenta és fer-nos reflexionar mitjançant el riure i el somriure. I de veritat que ho aconsegueix. Mentre rius amb les còmiques aventures dels dos protagonistes, et fa arribar uns valors importantíssims que no hauríem de deixar caure mai en l´oblit. I quins són, aquests valors?

Com ens avança el resum, la Rosa és incapaç d´estimar “sanament” algú altre (la parella, en aquest cas) perquè no s´estima (ni es valora) gens a si mateixa. Aquesta afirmació pot resultar absurda de l´òbvia que arriba a ser, però res més lluny de la realitat. Personalment, m´han encantat els següents paràgrafs que recullen a la perfecció la culminació d´aquesta idea:

“[No em sento sola] amb algú que és increïblement emprenyador (es refereix a Shakespeare), però a qui li agrado i em defensa. I que m´ha ensenyat que puc fer molt més que no pas avorrir els nens a l´escola: puc escriure. Ell i jo fem un equip fantàstic...” (p.238) La Rosa és mestra, però el seu gran somni és escriure, i mai s´ha sentit amb valor per fer-ho.

“[Viure a l´Anglaterra de William Shakespeare] havia servit per trobar-me a mi mateixa. I Shakespeare era una part de mi mateixa. Sempre ho havia estat. I ho seria sempre.” (p. 301)

(Quan la Rosa entén finalment el missatge) “Per això vaig sentir una gran joia interior i estava completament feliç. No d´una manera eufòrica, sinó d´una manera satisfeta. Una escalfor dolça em recorria el cos i m´omplia.” (p. 301)

I el millor de tots, la gran lliçó que ens donen la Rosa i el William:

“Només quan un s´estima a si mateix pot estimar de tot cor: els amics, la vida, el món... o fins i tot una parella.” (p. 302)

El llibre acaba amb un epíleg que ens explica què ha passat cinc anys després del final de la història principal, però si ho voleu saber, heu de llegir-lo. ;)

M´ha semblat una història fresca, àgil, fàcil de llegir, entretinguda i molt optimista. I he gaudit molt amb els viatges en el temps, especialment quan he anat fins a l´època de William Shakespeare i he sigut espectadora dels seus principis com a geni creatiu.

Us el recomano sense miraments.

Moltes gràcies per ser-hi sempre. Fins aviat!

 

*Gràcies a labutxaca per cedir-me aquest exemplar.

dilluns, 9 de febrer del 2015

La alfombra rosa de los Goya 2015: mis looks favoritos


Es domingo por la tarde, tengo al peque enfermito recostado a mi lado en el sofá y a mi marido trabajando. Ayer por la noche tuvo lugar la gala de los Goya 2015 y no la pude disfrutar como es debido, ¡con lo que me gusta la alfombra (rosa este año) y el mundo del cine! Así que he decidido visitar la web de Grazia y deleitarme con el desfile y las poses de los protagonistas.  Y también subir un post con los looks que más me han gustado. Seguro que hay muchas entradas y reportajes sobre este tema, pero a mí me apetecía hacer el mío.

Nota: todas las fotos son de Grazia, así como la información de los diseñadores que visten a las actrices (y sí, sólo aparecerán mujeres en mi post porque, aunque los hombres están muy guapos con traje y esmoquin, no lucen como las chicas en la alfombra). ¡Vamos allá!

Blanca Suárez

Me parece una chica preciosa, y está impresionante con este vestido de princesa de Zuhair Murad. Lo único que no me convence es, en mi opinión, el efecto de “pecho caído”:

 

Bárbara Lennie

Fue una de las grandes protagonistas de la noche con su merecidísimo Goya a Mejor Actriz. Es preciosa, tiene cuerpazo y la sigo desde que apareció en “Isabel”. Me encanta. Su vestido es de Cavalli Atelier. Luce una impresionante espalda (este año muchas actrices se decantaron por destacar esta parte de la anatomía):


 

Macarena García

Es guapísima, joven, fresca y natural. Y con este vestido ha dado en el clavo. Es de Alberta Ferretti y me recuerda a un jardín floral. He leído muchas críticas sobre él en las redes sociales, pero yo lo encuentro muy adecuado para ella. Está perfecta:

 

Hiba Abouk

La encuentro simplemente encantadora con este diseño de Nicolás Vaudelet. ¿Sencillo para una ceremonia de estas características? Puede ser, pero no siempre lo recargado es lo más elegante ni la mejor elección:




Blanca Romero

Me ha cautivado con (a mi parecer) este perfecto look de Dolce&Gabbana. Me ha recordado enormemente a las modelos de sus campañas, representantes perfectas de su visión de la mujer italiana:

 

Me gustaría añadir que hay otros estilismos que también me han gustado mucho, como el de Penélope Cruz (muy criticado. Yo le hubiera añadido un collar o colgante fino); el de Úrsula Corberó (que estaba radiante aunque el color no me convence); los de Nieves Álvarez y Goya Toledo, siempre elegantísimas; el de Toni Acosta, espectacular de rojo con su Alicia Rueda... pero no he podido ponerlos todos o el post hubiera sido demasiado largo.

Por cierto, este año he echado de menos en la alfombra rosa a Paula Echevarría y a Michelle Jenner, siempre guapas, siempre perfectas. Me hubiera encantado verlas.

¿Y a vosotras, cuál/cuáles os ha/n gustado más? ¿Coincidimos en alguno?

¡¡Besos!!

divendres, 6 de febrer del 2015

Contorno de Ojos Avocado de Kiehl´s


Hacía tiempo que había oído hablar de Kiehl´s, pero gracias a la revista Grazia probé sus productos por primera vez, ya que una vez al año recompensaban a sus clientas con un cupón para cambiar por una muestra generosa de esta marca. Al no haber tienda en mi ciudad, amablemente me las enviaban por correos.

Y así conocí “Skin Rescuer” y “Actively Correcting & Beautifying BB Cream”. El buen resultado que me dieron estos productos me convenció para comprar el “Contorno de Ojos Avocado”. Estaba buscando un contorno cremoso, que hidratara bien la zona y que no me provocase reacción en los ojos tan sensibles que tengo. Leí muy buenas críticas y hace unas semanas me decidí a pedirlo. Y no podría estar más contenta de mi decisión. Es una maravilla.
 

 
 
Vamos a ver sus características:

·        Textura única concentrada

·        No migra hacia los ojos

·        Hidrata suavemente el área delicada de los ojos

·        Testado por oftalmólogos y dermatólogos

Detalles:
Se trata de una fórmula rica y cremosa que no migra hacia los ojos y proporciona hidratación al área delicada de debajo de los ojos. Protege suavemente la piel contra las agresiones externas.

Instrucciones de uso:
Aplícalo suavemente con la yema de los dedos a lo largo del hueso orbital, sin tirar de la piel.


................................................
 
Yo lo utilizo de la siguiente manera: por la noche, con la piel bien limpia e hidratada y justo antes de acostarme (tengo mi botecito en la mesita de noche), cojo una pequeña cantidad con el dedo corazón de la mano derecha y lo trabajo con los otros dedos; luego lo aplico con suaves toquecitos en la zona del contorno y acabo regalándome un masaje en forma de círculo en ambos ojos, para trabajar la zona, relajarla y permitir que el producto penetre mejor. Al instante noto el área hidratada, muy confortable y descansada. Y por la mañana me levanto sin ningún tipo de reacción en los ojos, y eso para mí es crucial.

Cabe decir que durante el día uso el contorno de Crea-m, como os comenté en este post, y me encanta, pero por la noche se me queda corto en hidratación.

La experiencia con Kiehl´s está siendo tan buena, que no dudaré en volver a confiar en la marca para comprar otros productos suyos.

¿Y vosotr@s? ¿Qué contorno/s de ojos usáis? ¿Os convencen?

¡Gracias por estar siempre ahí!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...