divendres, 29 d’agost del 2014

Probando la mascarilla Hyaluronic Acid Plus de Iroha Pro


Hoy me gustaría hablaros de una nueva mascarilla hidratante que he podido probar gracias a Iroha PRO: la Hyaluronic Acid Plus.
 


 

Iroha Pro es la marca de productos cosméticos más profesionales de Sensalia S.L., diseñada para cubrir las necesidades del público más exigente: el profesional. Con sede en Mataró (Barcelona), y lanzada en febrero del presente año, se inspiran en la exigencia de las fórmulas más punteras para brindar la posibilidad de disfrutar de una cosmética innovadora, actual e inteligente. (Para más información, podéis visitar los siguientes links: www.irohapro.com; www.sensalia.net)

 
CARACTERÍSTICAS Y PROPIEDADES DE HYALURONIC ACID PLUS

Se trata de una máscara intensiva en tecnología tisú orientada a la hidratación y a las primeras arrugas de cara y cuello. Como indica su nombre, está impregnada de ácido hialurónico. Este producto es conocido por sus propiedades hidratantes y rellenadoras. Además, ayuda a redensificar, iluminar y suavizar la piel. Nos aconsejan su uso semanal.


UTILIZACIÓN

Desdoblar la máscara y colocarla bien estirada sobre el rostro y cuello limpios. Dejar actuar durante 15 minutos y retirar. Dar un ligero masaje sobre el rostro y el cuello hasta la final absorción del sérum. No aclarar. Para todo tipo de piel.
 


 

MI EXPERIENCIA

Es de muy sencilla y rápida aplicación. La mascarilla viene en dos partes: una para el rostro y la otra para el cuello. Hay que ir con cuidado al desplegarla. Lo que me ha sorprendido es que estuviera tan impregnada en producto, factor que nos facilita aún más su colocación: unos simples toquecitos para fijarla bien y a esperar 15 minutos. He mantenido los ojos cerrados para mayor relajación. La mascarilla es muy fresca, así que es ideal para los días de playa o piscina, después de tomar el sol o para recuperar la piel del rostro justo después del verano. Tiene un olor muy sutil y nada molesto.

Cabe decir que la parte de la mascarilla correspondiente al cuello me ha molestado un poco por su longitud y por exceso de producto, pero es una opinión personal que no tiene que compartir todo el mundo.

Cuando pasan los 15 minutos, hay que retirarla con suavidad. Y, como queda aún mucho producto en el rostro, el masaje para su total penetración es imprescindible.

¿Cómo noto mi piel? Confortable, hidratada, renovada, incluso el contorno de ojos (y eso que he alejado la mascarilla de esta zona por mi sensibilidad).

¿La volvería a usar? Sí, aunque no semanalmente porque mi piel es mixta y al cabo de las horas ha habido zonas que se me han engrasado. En épocas de cambio de estación o de mayor sequedad será un imprescindible en mi tocador. Mi experiencia ha sido buena.






Y hasta aquí mi review de este producto. Si os ha gustado, podéis encontrarlo en centros de estética y peluquerías. Si además tenéis un centro de belleza y os inscribís en su web (ver dirección más arriba) os enviarán muestras para que lo probéis.

¡Un beso y gracias por leerme!




 

divendres, 22 d’agost del 2014

Lecturas de verano: La tienda vintage de Astor Place

 
"Dos épocas, una misma ciudad, dos mujeres unidas por su pasión por la moda"



Hoy me gustaría presentaros un libro que me ha enamorado y que considero que es ideal para la época veraniega, ya que es de lectura fresca, rápida y fácil: La tienda vintage de Astor Place (La botiga vintage d´Astor Place, en català), de Stephanie Lehmann. Nos relata la historia de dos mujeres que viven en dos épocas diferentes en la misma ciudad: Nueva York. La moda es el punto de partida y unión de estas dos historias que consiguen transportarnos de lleno al Manhattan de principios del siglo XX y al nacimiento de los grandes almacenes. Si os apasiona la moda y la lucha por la superación personal no podéis dejar de leerla. Aquí tenéis la sinopsis (extraída de la página web de Maeva):

“Amanda Rosenbloom regenta una pequeña tienda vintage en Manhattan, cuyas prendas escoge con mucho criterio. Al acudir a comprar el vestuario de la anciana Jean Kelly, encuentra un viejo diario escondido en un antiguo baúl y, sin decir nada, se lo lleva y se sumerge en su lectura. El diario perteneció a Olive Westcott, una joven que llegó a Manhattan en 1907 y, tras la inesperada muerte de su padre, tuvo que aprender a valerse por sí misma. Gracias a su ingenio y determinación, Olive consiguió cumplir su sueño de llegar a ser encargada de ventas en unos grandes almacenes. En su diario, Amanda encontrará las fuerzas para poner en orden su vida, incluso cuando un cambio en su contrato de alquiler puede representar el fin de su negocio.”

Particularmente, me ha fascinado la historia de Olive. Me ha encantado pasearme con ella por el Nueva York de principios del siglo XX, compartir sus anhelos, penas y alegrías, conocer el papel de la mujer en la sociedad que le tocó vivir (cabe decir que la autora se ha documentado exhaustivamente para poder redactar su historia) y la lucha por conseguir su sueño y superar los obstáculos que se le presentan día a día. En su relato se nos presenta un Manhattan iniciándose en la vida moderna pero muy anclado aún en costumbres de la época victoriana, en detrimento de las mujeres y de su anhelo de independencia. En cambio, no he conseguido conectar demasiado con Amanda y su historia. Considero que su papel en el libro es más un pretexto para poder contarnos la vida de Olive.

Me gustaría pasaros un link que me ha gustado mucho con la crítica del libro en catalán: http://www.lafinestradigital.com/2014/03/22/la-botiga-vintage-astor-place-de-stephanie-lehmann/

Y ahora otro link con el primer capítulo del libro en castellano: http://www.maeva.es/repositorio/lecturas/la-tienda-vintage-de-astor-place-inicio.pdf

¿Y qué me decís de las cubiertas del libro en catalán y castellano? Son deliciosas y me llamaron inmensamente la atención. Gracias a ellas, el lector puede respirar el ambiente vintage incluso antes de adentrarse en las historias del libro. Lo que me pareció realmente curioso fue que las portadas fueran diferentes en ambas lenguas, pero las dos son preciosas.
 
 




 
¿Cuál os gusta más? ¿Habéis leído el libro? ¿Os interesa esta temática vintage en la literatura? Ya me contaréis. Gracias por leerme!


Enlace en Boolino: http://www.boolino.es/es/libros-cuentos/la-tienda-vintage-de-astor-place/

dissabte, 16 d’agost del 2014

16 agost: 5 anys

Avui l´entrada del bloc és una mica diferent. És molt, molt personal i emotiva. Enlloc de fer-la en divendres, la faig en dissabte perquè avui és 16 d´agost... M´agradaria recordar un escrit que vaig fer el 16/08 del 2010… T´estimo, papa!



16 agost 2010: Un any sense tu

 

Cada dia a l’aixecar-me, a l’arribar a casa per la tarda i a l’anar a dormir miro la teva fotografia i parlo amb tu. Se’m fa molt estrany pensar que ja fa un any que te’n vas anar, amb aquella pau i serenor, envoltat per tota la gent que estimes i que t´estimem. Em venen imatges i flashos contínuos dels teus darrers dies, hores... M’emociono al recordar com et vas acomiadar de nosaltres quatre, les persones que més estimaves al món. Mai oblidaré que el teu darrer alè va ser per a la mama i per a mi i que no te’n vas anar fins que no vam ser tots quatre al teu costat. Sempre vam ser una pinya, tots cinc ben units. I ara ens falta un gran pilar, però sento que ho continuem sent. Els nostres llaços no s’han pas trencat, al contrari, ara són més forts que mai. La mort no ha pogut trencar els nostres lligams.

És ben cert que el temps és una cosa molt relativa perquè nosaltres et seguim sentint al nostre costat contínuament. I quan estem tristos o enfonsats només ens cal mirar la teva foto, veure aquell somriure tan gran que ens dediques i ja ens animem un altre cop.

Ha sigut un any molt dur perquè la mama, els tetes i jo hem començat a aprendre a viure sense tu i aquest camí no és fàcil, gens fàcil. Però també han passat coses bones i sé que tu hi has tingut molt a veure. No cal que et digui que seràs avi perquè això ja ho saps des del primer moment, abans que ningú, abans que jo mateixa fins i tot. Aquest nen és molt afortunat perquè ja abans de néixer té un gran protector i està envoltat de molt d’amor. Just en el moment en què vaig tenir el positiu a la mà vaig notar que ens abraçaves tant al cigronet com a mi i vaig sentir que ens protegiries fins al final i em va entrar una gran tranquil·litat. És una sensació que no es pot explicar en paraules.

Estaries tan content amb aquest peke! I no pararies de mimar-me i de cuidar-me, je, je. I se’t cauria la baba amb les patades i les ecos. I què dir del nom que li posarem, Josep Manel, ja saps el seu significat. Ara ja no es podria dir de cap altra manera.

Sé que estàs molt bé i que et sents orgullós de tots nosaltres. Per això dic que et sento tan a prop que em sembla impossible que hagin passat 365 dies. També sé que et vas quedar aquí fins que el Jose i jo ens vam casar, i això em fa sentir molt afortunada i estimada. Mai oblidaré com n’estaves d’il·lusionat, amb el casament, i com vas ser el meu confident en tot el relatiu als detalls del mateix. No puc oblidar que ja trobant-te molt malament, et vas incorporar al llit perquè t’expliqués el menú de degustació i al cor tinc gravada la imatge teva en cadira de rodes ballant al so d´”El Bogavante”.

El dia 26 de setembre ens vas donar una força i una serenor indescriptibles per poder tirar el casament endavant, i sé perfectament que ho vas viure tot amb nosaltres, al costat de la mama a la taula presidencial i al meu costat a l’entrar a l’església. Llavors ja vas emprendre el viatge que havies de fer. Però sento que, des d´on estàs, ens cuides i ens protegeixes. No cal que et digui com et seguim estimant i com et seguim enyorant...

I papa, ja saps que... cada dia a l’aixecar-me, a l’arribar a casa per la tarda i a l’anar a dormir miro la teva fotografia i parlo amb tu.

Un petonet molt fort de part meva i moltes patadotes del teu nen.

 

dimarts, 12 d’agost del 2014

¡OH CAPITÁN, MI CAPITÁN!


Avui faig una entrada excepcional després d´haver-me assabentat de la pèrdua d´un grandíssim actor que m´encantava: Robin Williams. El seu paper a “El club de los poetas muertos” em va marcar per sempre. El carismàtic professor de llengua de l'Acadèmia Welton va ser el seu primer gran personatge dramàtic. L'idealista Mr. Keating es convertiria en un símbol de llibertat personal i vitalisme. DEP, Robin.
 
 

 

O Captain! my Captain!---------------->¡Oh capitán! ¡mi capitán!

rise up and hear the bells;----------->levántate y escucha las campanas;

rise up, for you the flag is flung----->levántate, izan la bandera por ti

for you the bugle trills;------------->por ti suenan las cornetas;

for you bouquets and ribbon’d wreaths,-->por ti ramos y cintas de coronas,

for you the shores a-crowding;-------->por ti se amontonan en las orillas;

for you they call, the swaying mass,--->a ti te llama la influyente masa,

their eager faces turning;------------->giran sus rostros impacientes;

here Captain! dear father!------------->¡aquí Capitán!¡querido padre!

this arm beneath your head;------------>este brazo bajo tu cabeza;

it is some dream that on the deck,----->es como un sueño sobre la cubierta,

you’ve fallen cold and dead.----------->tienes frío y has muerto.

 
Walt Whitman

 


divendres, 8 d’agost del 2014

JORDI LABANDA: MI ILUSTRADOR FAVORITO


Jordi Labanda es un ilustrador de moda y publicidad con un estilo inconfundible y fresco. Nació en Uruguay pero cuando era muy pequeño se trasladó a Barcelona. Hoy en día reside y trabaja en Nueva York.
 
 

Descubrí los diseños de Jordi cuando yo iba a la universidad y me enamoré de ellos al momento. Fue un auténtico flechazo: poco a poco fui encontrando libretas, bolígrafos, estuches, bolsos, carteras, mochilas, carpetas... Después vinieron dos auto-regalazos en forma de libros: Heyday y Si te he visto no me acuerdo, donde se recopiló parte de su trabajo. También conseguí algún Booklet con más ilustraciones suyas. Y fue entonces cuando supe que empezaba a diseñar ropa. En mi ciudad sólo había una tienda que vendiera artículos textiles suyos, y era muy difícil encontrarlos, pero tuve la suerte de que “Bokamanga” apareciera en mi vida. Gracias a esta maravillosa tienda y a Vero, su dueña, esta “labandera” pudo ampliar su colección con vestidos, camisetas, pantalones, ropa interior, pijamas, bikinis, toallas de playa... y más material de escritorio, bolsos y mochilas. Lamentablemente, Jordi dejó de diseñar prendas de ropa y se embarcó en nuevas aventuras pero sus diseños me siguen enamorando.

Me hace mucha ilusión poder dedicarle esta entrada. Soy muy fan de sus diseños desde hace mucho tiempo. (No hace falta deciros que el icono de mi perfil es una ilustración suya, una de mis favoritas). Os dejo con algunas de sus obras:
 
 
 
 
 

¿No me digáis que no son exquisitas?

¿Os gusta Jordi Labanda? ¿Hay alguna labandera entre mis seguidoras? ¡Un beso enorme y hasta pronto!

divendres, 1 d’agost del 2014

ELISABETH: UN PETIT HOMENATGE 2a part


     El seu marit, l’emperador, l’estima amb devoció i veneració, però no la compren. Són dues ànimes totalment diferents condemnades a no entendre’s mai. Francesc Josep es deixa guiar sempre per la raó i l’ordre. És una persona molt treballadora, que sempre anteposa els interessos de l’estat a la seva pròpia vida privada i creu fermament en l´Antic Règim i en el poder absolut de la monarquia. Té un caràcter senzill, no li agraden els canvis i la seva intel·lectualitat és més aviat limitada. Com pot llavors l´Elisabeth, que és fantasiosa, profundament intel·lectual i sensible i que odia qualsevol tipus d’imposició sentir-se una dona plena al costat del seu marit? Cal dir que ella el va estimar molt, va intentar fer-lo feliç i constantment el va protegir en els pitjors moments polítics que van viure, però tenien caràcters massa diferents per trobar la veritable felicitat conjugal.

L´Elisabeth mostra aviat símptomes d’una estranya malaltia que no es va saber diagnosticar al seu temps. Avui en dia, els seus detractors l’ataquen dient que va ser anorèxia, bulímia i bogeria. Els seus partidaris preferim parlar de depressió provocada per totes les desgràcies personals que va patir aquesta pobra dona i, per què no, potser d’un mal romàntic més profund que la va fer sempre ser una ànima turmentada i inconformista, a la recerca d’uns ideals tan elevats que no va saber trobar mai.

Aquesta “malaltia” troba alleujament i cures temporals en els esports i els viatges que fa l´Elisabeth. Els cortesans i el poble de Viena la consideren estranya i mala emperadriu perquè fa gimnàstica, munta a cavall, camina llargs kilòmetres, es banya cada dia i es preocupa per la seva bellesa. Haurien d’aixecar el cap avui en dia i veure on hem arribat les dones...

En el primer viatge que fa fora de la cort, a Madeira, es descobreix a ella mateixa, i des d’aquest moment ja res torna a ser igual. Ara comença a imposar les seves condicions, cada cop està menys a Àustria, té un paper fonamental en la formació de l’imperi austrohongarès, i la seva activitat intel·lectual creix de manera desbordant. S’ha convertit en una dona segura d´ella mateixa i del seu poder, i els comentaris de la cort ja no l’afecten ni l’interessen. Ha decidit viure la vida i gaudir de les petites coses que li poden portar una mica de felicitat.

Però aquesta etapa no dura gaire perquè l’ombra de la Dama Blanca, la mort, no ha deixat mai de perseguir la nostra protagonista. Se li ha emportat la seva petita, el seu cunyat Maximilià, el seu estimat cosí Lluís de Baviera, la seva germana Sofia... Però el pitjor està per arribar: la mort del seu nen, Rodolf, el 1889. A partir d’aquest moment, l´Elisabeth es tanca més en si mateixa i només troba cert consol en la soledat i en els continus viatges. Tota ella és un neguit constant que no pot estar parada en un mateix lloc molt de temps seguit.

El 10 de setembre del 1898 és assassinada per un home les idees del qual són realment molt semblants a les seves. Quines ironies del destí! Ella, sempre fugint de tot per ser lliure, perseguida pels seus propis fantasmes i obsessionada en seguir viatjant i corrent per intentar trobar una mica de pau, troba la mort en un dels seus viatges. Mor la dona, neix el mite.

Estimada Elisabeth: espero que hagis pogut trobar el repòs d’esperit que tant buscaves i que et mereixies. Jo et seguiré defensant sempre que es presenti l’ocasió, perquè si em donen a triar entre la Sissi de la meva infantesa i la verdadera, ho tinc més que clar: em quedo amb la última.

    

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...